dilluns, 21 d’abril del 2014

FELIP O CARLES?

La Guerra de Successió va començar quan Carles II, fill de Felip IV i de Marianna d’Àustria, va néixer amb una malformació que li impedia, entre altres coses, tenir fills. A aquest l’anomenaven Carles l’embruixat, va néixer el 1665 i va morir el 1700. Era rei de Castella, d’Aragó, de Nàpols, de València, de Sicília, de Sardenya, duc de Milà, de Borgonya i comte de Barcelona. Carles va haver d’escollir un nou monarca, canviant així de dinastia. Els francesos van influir en l’elecció, pressionant a Carles II que deixés escrit que Felip d’Anjou fos el seu successor, sent també el successor de la corona de Castella i dels territoris Hispànics.
Retrat de Felip V
La designació de Felip V com a nou monarca de la corona de Castella, no va agradar a      una sèrie de països; Anglaterra, Holanda, Portugal, Prússia, Hannover, Saboia i l’imperi Austríac, ja que Felip V era també nét del rei que en aquells moments estava regnant a França, Lluís XIV rei Sol. L’aliança d’aquells països es va anomenar l’aliança de la Haia, i  tement que França i Espanya acabessin sent regnades per un mateix monarca, van declarar la guerra al monarca de Espanya, escollint com a successor de la corona de Castella l’arxiduc Carles III, fill de l’emperador d’Àustria.
El 1705, Catalunya va signar un pacte amb la Gran Bretanya anomenat el Pacte de Gènova, en la que els catalans s’incorporaven a l’aliança de la Haia i anomenaven a Carles d’Àustria el seu rei, mentre que els anglesos els donaven tropes per enderrocar a Felip V.  Una flota provinent dels partidaris de l’aliança de la Haia, van alliberar Valencia i el 1706 es van incorporar a Barcelona i van proclamar a Carles III el seu rei. Des d’allà, els partidaris van arribar a controlar dos cops Madrid, però van haver de recular a causa de les tropes Castellanes. El 1707, les tropes catalanes, austriacistes i angleses  van ser derrotades a la batalla d’Almansa, deixant així Valencia i gran part d’Aragó en mans dels castellans. El 1710, Carles d’Àustria va aconseguir una victòria a la batalla d’Almenar,  i gràcies a aquesta, Carles va ocupar Madrid per segon cop, tot i que tampoc va poder sostenir-se.


Josep I, rei d’Àustria i emperador d’Alemanya, va morir el 1711, deixant el seu tro en mans de Carles III. Aquest, marxà cap a Àustria per ser anomenat emperador, i deixà a la seva dona Elizabeth de Brunswick, com a lloctinent a Catalunya, mostrant així als catalans que encara estava aliat amb ells. Gran Bretanya i Holanda, en veure que Carles III podia governar l’imperi austríac i l’espanyol, van retirar les seves tropes de Barcelona.

Carles III va intentar mantenir l’aliança, però no va servir de gaire, i el 1712 va enviar tropes seves contra França per tal de mantenir la guerra. Aquest intent no va servir de res ja que van ser derrotades. De mica en mica Catalunya es va anar quedant sense aliats externs, i finalment, el 1713 Gran Bretanya i Holanda signen el tractat d’Utrecht,  que establia que Gran Bretanya reconeixia a Felip V com  a rei d’Espanya, mentre que Felip atorgava territoris a Gran Bretanya i a Holanda.
La guerra encara continuà a Catalunya, però de mica en mica els països que estaven aliats amb ella comencen a establir la pau amb França. Al cap d’un any Àustria firma també el tractat d’Utrecht i Felip V els donà a canvi Nàpols i Milà. A partir d’aquell moment, la guerra començà a estar perduda per Catalunya, que es que definitivament sola.


Catalunya no es va rendir, ja que no acceptava a Felip V com a rei de la monarquia Hispànica i de les colònies americanes, i sabia que si aquest ho era, els trauria les constitucions, els seus drets i imposaria un govern absolutista. Felip V, però, tenia entre cella i cella que Catalunya es rendís, i va reunir totes les tropes possibles per fer-ho. El 1713, l’emperador d’Àustria, va trair a Catalunya i Elizabeth d’Àustria va marxar de Catalunya per establir-se a Àustria.



Enllaços:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada