COMENÇA EL SETGE

Catalunya opta pel setge i els francoespanyols començen a atacar

Al 5 de Juliol, la Junta de Braços de Catalunya es va reunir, per decidir si declaraven al Borbó com a rei, o recolzaven la resistència. El braç eclesiàstic optava per la rendició, el militar, tot i que s’hi resistia, tampoc es mostrava favorable a mantenir el conflicte. Per últim, el braç reial (que representava els representants de les principals ciutats catalanes) va votar per la resistència. A la matinada del dia següent, el braç militar, va rectificar i també va declarar resistència contra Felip V, fet que capgirava la decisió presa.

Finalment Starhemberg, amb 14.400 soldats austríacs, el dia 9 de juliol es van retirar cap a Àustria. A Catalunya en aquell moment deurien quedar uns 2000 soldats, sumant però els de la Coronela (milícia popular urbana) Antoni Villarroel va agafar les rendes de cap militar, i va dirigir l’exèrcit català.

Catalunya s’anava quedant sense recursos, i sobretot preocupaven els econòmics, però gràcies a l’ajuda de donacions de la burgesia, especialment les de Salvador Dalmau, que va entregar 210.000 lliures a la Generalitat, Catalunya se’n va poder en sortir. Amb València i Aragó dominats per Castella, Catalunya no li va quedar cap altre cosa més a fer que defensar totes les terres que encara no estaven dominades pel Borbó. Per aquest mateix motiu, des de Catalunya es va enviar un exèrcit amb cavallers, miquelets, fusellers, i granaders comandats pel general Nebot, per defensar Tarragona dels borbònics. Nebot, però, no se’n va poder en sortir, i Tarragona va caure en mans castellanes.

En veure el que estava passant, Catalunya va organitzar una lleva de voluntaris, i 4000 homes es van presentar. Aquest 4000 defensors, van tenir l’ajuda d’un exèrcit gremial, la Coronela. El 25 de Juliol de 2013, un exèrcit espanyol, format per 20000 homes, comandats pel Duc de Pópuli, va rodejar la ciutat de Barcelona. Pópuli, pensava que Catalunya es rendiria només al veure el seu exèrcit, però es va trobar, amb uns defensors actius que no paraven de fer sortides per hostigar les seves tropes.

Entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre, el general Rafael Nebot i el diputat militar, Antoni de Berenguer, van dur a terme una expedició. Aquesta pretenia temptejar  la possibilitat d’ocupar Hostalric. En arribar a Massanes, Berenguer se’n va anar cap a Vic, mentre que Nebot va anar fent rua cap al Maresme. Els castellans, amb 3500 militars d’infanteria i 1500 genets, comandats per Bracamonte, es van dirigir cap a Manresa per destruir la columna feta per Nebot. La tàctica de Berenguer no va sortir bé, i van girar en direcció Manresa. Bracamonte va marxar cap a Terrassa, on es va trobar amb una altra columna catalana, la del marquès de Poal, que havia pogut reunir 2000 homes. Els intents de sublevació van ser un fracàs, ja que tothom pensava que ja estava perdut. El 16 de setembre, l’expedició va arribar a Catellciutat, una fortalesa controlada pel general Moragues. Tot seguit va continuar cap a Sort, i quan ja pensaven que els espanyols els anaven a encerclar, Nebot, gràcies a una molt bona estratègia va poder arribar a Carmona. L’ expedició de Berenguer va continuar en peu, i es va dirigir cap a Manresa, i a continuació va arribar a Caldes de Montbui. Des d’allà se’n van anar cap a Alella, on van recollir uns 3000 voluntaris. Arribat a aquest punt, el diputat militar Berenguer, s’havia d’embarcar i portar el soldats cap a Barcelona, però aquest, els va trair, i més de 4000 soldats i voluntaris van quedar abandonats. D’aquests, 700 van poder arribar a Barcelona, i la resta a Cardona. Finalment, el diputat Berenguer i el general  Nebot van ser arrestats.

A principis de novembre del 1713, la fortalesa de Cardona va aguantar els atacs de les tropes borbòniques que l’intentaven conquerir, i des d’allà, forces de cavalleria van intentar trencar els atacs dels borbònics sobre Barcelona.

Al maig les tropes atacants van capturar el convent dels caputxins, i des d’allà els castellans van posar 30 morters in 6 canons, que van començar a bombardejar contra Barcelona. El bombardeig va durar més d’un mes, fins que Populi, que era el que dirigia l’estratègia militar dels castellans, fou rellevat. Els ciutadans de Barcelona, van haver d’anar-se’n a la platja, ja que a finals de maig 11000 projectils havien colpejat Barcelona.

A l’entrada de l’estiu Lluís XIV, rei de França va ajudar als castellans, entregant-li un dels seus millors generals, Berwick.  Al voltant de Barcelona es van concentrar 39000 soldats borbònics, ocupant el principat 37000 soldats més i uns 10000 soldats entre l’Empordà i el Gironès. El dia 9 de juliol, 18 embarcacions provinents de Mallorca i farcides de queviures, van ser detingudes per les tropes borbòniques en el mar Mediterrani, i Catalunya va sofrir un gran desastre.

Enllaços:
http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html